La rehabilitació de can Lis
octubre 2011- febrer 2012
Francisco Cifuentes
Â
Â
“Construir no és com una tasca individual, en la qual es realitzen les ambicions arquitectòniques, sinó un treball conjunt d’artesans i inventors, on únicament el que sap dominar els processos treballant en col·laboració amb els altres pot considerar-se realment un bon constructor”
Hannes Meyer, Construir
Â
I. La casa.
El projecte de can Lis
Jørn Utzon visita per primera vegada Mallorca el 1958, dos anys després de guanyar el concurs de l’Òpera de Sydney. El 1968, dos anys després de dimitir i abandonar les obres de construcció d’aquell projecte, torna a la illa, per visitar uns amics a la zona del Migjorn. Durant la seva estada descobreix el paisatge d’aquesta comarca, que li recorda el de la seva residència abandonada a Nova Gal·les del Sud, Austrà lia. En aquest mateix viatge compra una finca a s’Horta, davall del castell de Santueri, on el 1992 construirà can Feliç.
Diverses dificultats per construir a la finca de s’Horta, fan que els Utzon comprin un altre terreny, però aquesta vegada a la costa damunt d’un penya-segat, a Portopetro.
La compra es realitza el1970, any en què també coneix al futur mestre d’obres de can Lis Jaume Vidal.
Des de la primera versió, de 1970, el projecte es planteja en quatre volums separats sense cap porxo que els uneixi. Un primer volum, format per la cuina-menjador, és el que articula tot l’habitatge. A un costat es col·loca la sala d’estar i a l’altre dos volums amb dos dormitoris individuals cada un.
A les diferents publicacions sobre la casa es poden trobar fins a tres versions més; aquestes versions van col·locant la casa a la parcel·la, però cap d’elles coincideix amb la construïda. Totes les versions mantenen els volums separats, però els que pertanyen als dormitoris es desplacen més enllà de la sala d’estar.
La versió construïda manté aquest primer volum que referencia la casa en el solar, format per les està ncies de cuina-menjador. A la dreta apareix una habitació sense sostre, possiblement un lloc lligat a la persona de Jørn, l’estudi[1] de l’arquitecte. A l’esquerra la casa continua amb la sala d’estar i dos mòduls d’habitacions, el primer amb dos dormitoris individuals, per a Jørn i per a Lis, i el segon amb un dormitori individual per a Kim que amb tretze anys, el 1970, era el fill més petit dels Utzon.
En el projecte entregat a l’ajuntament de SantanyĂ el maig de 1971 per demanar llicència, projecte firmat per l’arquitecte SebastiĂ Company Oliver, ja hi ha dibuixats la majoria dels materials que utilitzarĂ per construir la casa. En els alçats i les seccions es descriu el dibuix de les peces de marès de 80x40 cm, les biguetes de formigĂł amb les corbades cerĂ miques i el dibuix de la fusta de les portes.Â
Aquesta introducció sobre el desenvolupament de la casa és necessà ria per conèixer els processos de com ha estat pensada i construïda. De la mateixa manera conèixer els materials amb què es va construir i la seva procedència es fa necessari per al projecte de rehabilitació, donada la importà ncia d’aquests en la forma final de l’habitatge.
La construcciĂł de can Lis.
La majoria dels projectes d’Utzon mostren un esforç per solucionar la construcció dels seus edificis mitjançant un sistema constructiu clar, cosa que permet d’una banda resoldre tots els detalls i trobades i a la vegada modular el projecte a la solució adoptada.
Can Feliç és més radical en el sistema constructiu que can Lis, ja que un sol sistema resol tota la vivenda. Per contra can Lis, manté la tria de materials però el sistema constructiu és més heterogeni, basta comparar el sistema constructiu del mòdul de la cuina-menjador amb el mòdul de la sala.
Però en allò que sà que coincideixen les dues cases, és en dotar a cada element constructiu d’un material. Podem dividir la casa en tres elements, un primer pla horitzontal, sota els nostres peus, un pla vertical, l’estructura, i un altra pla horitzontal, sobre el nostre cap.
El primer pla horitzontal conforma la plataforma on es col·loca la casa. Aquesta plataforma estĂ construĂŻda amb pedra de SantanyĂ[2], una pedra extreta de la pedrera que hi ha entre aquest poble i s’Alqueria Blanca.
El pla vertical, que aguanta el forjat, es construeix amb pedra de marès[3] que s’extreu de la marina de Llucmajor.
El forjat, l’altre pla horitzontal, es construeix mitjançant biguetes pretensades de formigĂł i corbada cerĂ mica. La cerĂ mica no sabem de quin gerrer provenia, però segurament seria de Felanitx, ja que en els anys setanta aquest municipi comptava com a mĂnim amb una desena de gerreries.Â
Un altre grup de materials Ă©s el d’aquells destinats als acabats, com ara la cerĂ mica, la fusta de pi nord i el llautĂł.Â
La coberta s’acaba amb una rajola de test de 20 x 20. GairebĂ© tot el mobiliari Ă©s d’obra, de marès, i les superfĂcies on es recolza l’usuari sĂłn de rajola de fang lacada de diferents colors, blanc, blau marĂ i terra. Els mobles del menjador sĂłn de fusta de pi nord igual que la fusteria, i com aquesta, sense cap tractament de protecciĂł[4]. Els mecanismes de la fusteria sĂłn de llautĂł com les manetes, galfons... Tots els materials que utilitza Utzon sĂłn naturals com el marès, el santanyĂ, la cerĂ mica, el llautĂł, la fusta... i a cap d’ells, llevat de les biguetes de formigĂł, se li aplica una protecciĂł ni se li fa un manteniment.
Això denota l’interès d’Utzon, primer pel context i la utilització de materials propis del Migjorn i segon per l’envelliment d’aquests materials en el lloc on estan ubicats. S’ha de remarcar que la fusteria de les finestres de la sala té quaranta anys i segons el fuster Aleix Sunyer pot aguantar-ne uns altres vint.
Aquesta decisió d’utilitzar materials que permetin que el temps hi vagi deixant la seva empremta i la decisió de no donar-los cap protecció, marca les pautes de com intervenir a can Lis.
Els Utzon a Can Lis
Una vegada acabat l’habitatge el 1973 els Utzon s’hi instal·len.
De manera interrompuda Jørn i Lis viuen a la casa durant vint anys. A Portopetro els recorden com una parella senzilla i amb ganes de comunicar-se amb la gent del lloc.
Durant aquest temps la casa és objecte d’una sèrie de reformes interiors i exteriors. Les interiors dirigides a fer més prà ctiques està ncies com banys i cuina. Les reformes exteriors responen a la necessitat de resoldre patologies produïdes per l’ambient marà i l’exposició directa de qualque part de la casa a l’ambient agressiu que ve de la mar. Aquestes consisteixen en donar morter als pilars que han sofert una pèrdua de secció de marès important i a la substitució de biguetes i fins i tot a l’estintolament de qualque bigueta que treballa com a jà ssera.
Aquestes petites reformes s’allarguen fins al 1993, any en què Utzon acaba la casa de can Feliç a s’Horta, construïda per Pep Monserrat.
Un pic acabades les obres d’aquesta casa, Utzon amb el nou mestre, realitza una reforma que canviarà la imatge de can Lis. A més de reparar els pilars i les biguetes danyades, impermeabilitza la coberta i remata els murs de marès de la mateixa manera que els de can Feliç amb teula à rab.
A partir d’aquest any la casa serà habitada per Lin Utzon, filla de l’arquitecte, fins a l’any 2005, any en què l’hereta el seu germà petit Kim.
La Fundació Utzon compra l’habitatge l’any 2011 amb la finalitat de destinar-lo a la investigació i divulgació de l’arquitecte Jørn Utzon i la seva obra. Per aquest motiu, després de la compra es decideix rehabilitar can Lis per fer possible aquest nou ús.
Acaba aixà una etapa de devuit anys, entre 1993 i 2011, en què la casa havia passat per diferents usuaris i propietaris, però sense que es duguessin a terme feines elementals de manteniment cosa que havia provocat un deteriorament accelerat dels elements constructius.
Â
Part II. La rehabilitaciĂł.
Arquitecte: Lise JuelÂ
Arquitecte col·laborador: Francisco Cifuentes
Promotor: FundaciĂł Utzon
Col·laboradors: Macs Oliver, Alfons Romero i SebastiĂ Martorell. Aparellador: Ă“scar MenĂ©ndez. Constructor: Pep Monserrat. Obrers: Juan, ValentĂ, Abdul, Toni. FusterĂa: Aleix Suñer. Electricitat i fontaneria: Jaume Ballester. CerĂ mica: Toni Cumella. Fotografies: Francisco Cifuentes, SebastiĂ Martorell, Macs Oliver i Maria Razumova
La rehabilitació de can Lis s’ha realitzat durant l’hivern de 2011-2012 i ha volgut recuperar la casa perquè pugui ser habitada. La Fundació Utzon nomenà Lise Juel arquitecte de la restauració i aquesta s'ha realitzat amb la col·laboració de Francisco Cifuentes.
Patologies
Un cop estudiat el projecte i dividida la casa en els seus diferents materials, la passa següent consisteix en detectar les patologies més importants, sobre les quals es considera imprescindible actuar. Un resum de les patologies que anà rem trobant inclou el següent:
Els pilars de marès han sofert una pèrdua de secció que ha arribat a ser a qualque cas de 8 cm. De la mateixa manera les biguetes pretensades s’han corroït arribant qualcuna d’elles a trencar-se a tallant i d’altres a tenir fils de l’armadura tallats.
Pel que fa als acabats la cerà mica lacada s’ha anat desprenent i desconxant i qualcun dels bastiments de fusta estava podrit i les seves manetes rompudes.
A més feia falta actuar als banys i la cuina degut a la poca relació que aquestes està ncies tenien amb la resta de la casa.
Mesures d’actuació.
La informació en què es basa la proposta d’intervenció és la següent:
1.- L’anà lisi del projecte. Les diferents versions ens parlen de les intencions d’Utzon.
2.- El coneixement dels materials, els oficis i el seu lloc d’extracció o producció.
3.- L’anà lisi de les patologies.
A partir d’aquestes premisses intervenir és solucionar les patologies utilitzant materials i aprofitant artesans propis del Migjorn, com ja va fer ell, i entendre les decisions que Utzon va prendre, com el fet de no tractar els materials, i per tant respectar l’envelliment propi de la casa.
El fet de només intervenir en allò pròpiament danyat fa que el que és nou sigui com una peça més dins la casa original. Petites ferides que la vivenda mateixa absorbirà . Per exemple només se substitueix aquella cerà mica totalment feta malbé o només s’arregla aquella part del bastiment que està podrida.
Les solucions adoptades sĂłn:
1.- Els banys i la cuina s’han modificat recuperant l’estat original on el material de tota la vivenda envaeix aquests espais.
S’utilitza la pedra de Santanyà treta d’una pedrera de s’Horta propietat de Sebastià Caldentey. El marès que s’ha necessitat per qualque reparació s’ha extret de la cantera de Galdent.
2.- Els pilars s’han rehabilitat utilitzant morter mallorquĂ per a les juntes i una mescla de calç, picadĂs, arena i ciment griffi per reomplir aquells buits que afecten de manera important el marès dels pilars.
3.- Per a les biguetes es proposen dues solucions depenent de la seva patologia. Si estĂ xapada, vol dir que no hi ha cap fil d’armadura que treballi i per tant se substitueix. Per poder fer-ho hem hagut de cercar a diferents fĂ briques fins a trobar les mateixes biguetes. En el cas en què tengui qualque fil tallat se suplementa per davall amb una platina empernada a la bigueta que ve a substituir l’armadura.Â
4.- De les peces cerà miques en mal estat, s’ha optat per actuar només a les que ja es trobaven en estat ruïnós, mantenint totes aquelles que puguin durar encara que fos només uns anys més.
La rajola lacada prové de Toni Cumella, ceramista de Barcelona.
5.- Les fusteries sorprenentment han sofert poc i això que no s’havia canviat cap bastiment en els quaranta anys que té la casa. En canvi de les persianes a nord n’hi havia và ries que estaven podrides. De la mateixa manera s’han substituït aquelles manetes i panys de llautó que estaven romputs o deformats pels intents constants de forçar les portes.
Aquestes reparacions de fusteria i mobiliari han anat a cĂ rrec del fuster Aleix Sunyer.
6.- La instal·laciĂł de sanejament no funcionava de feia dècades i per això ha estat necessari fer una nova fossa sèptica i actualitzar tota la fontaneria. La instal·laciĂł elèctrica estava formada per un tub H i mecanismes Simon, sense cap pretensiĂł de disseny. L’únic a remarcar era que el tub H anava vist, però el mecanisme era encastat. Això obligĂ a Jaume Ballester, l’electricista, a forçar l’enginy per poder aconseguir la mateixa soluciĂł. Una vegada mĂ©s estirar a l’industrial fins a convertir-lo en artesĂ .Â
7.- Es realitzen diverses petites reparacions com la col·locaciĂł de qualque teula, la reparaciĂł d’algun desguĂ s, posar de grava de picadĂs entre els mòduls per poder passar els dies que plou... SĂłn petites coses per fer que el dia a dia dels futurs residents sigui mĂ©s amable
La rehabilitaciĂł de can Lis acaba el febrer de 2012.Â
L’u d’abril entra a la casa el primer becat de la Fundació Utzon.
[1] Catalina Vidal, filla de Jaume Vidal, ens contĂ que sovint les dues famĂlies dinaven juntes els caps de setmana. Durant el dia a qualque moment es demanaven on era Utzon. Al cap d’una estona, el trobaven dibuixant rere la taula del pati.
[2] La pedra de SantanyĂ, provĂ© de formacions d’esculls creats a partir dels detritus de barreres coral·lines.
[3] La pedra de marès, sĂłn formacions rocoses originades per sedimentaciĂł de bioclastos (restes)  d’origen marĂ.
[4] Segons ens comentà Pep Monserrat, constructor de can Feliç i de la rehabilitació de can Lis, a l’obra de can Feliç Jørn no utilitzà cap tractament per a la fusta, ni a les fusteries ni en el mobiliari. Segons Pep, “a Utzon li agradava aquest envelliment dels materials”.
Â
Documentació
Compartir
© D’A digital COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE LES ILLES BALEARS