La finca coneguda com sa Vinyeta està situada a prop del límit del nucli urbà de Ciutadella, un lloc on els darrers eixamples es topen amb extensions planes de terreny esquitades de volumetries aïllades, generalment vivendes, algunes de les quals vinculades fins no fa molt a petites explotacions agrícoles o ramaderes.
La finca comptava amb petites construccions auxiliars: magatzems i vaqueries degradades i d’escàs valor, i a més amb una edificació registrada a l’Inventari Arquitectònic de Protecció del Patrimoni Històric. El grau de protecció d’aquesta edificació és màxim, i afecta a tot l’element, tant a les façanes i volum exteriors com a la disposició general de la distribució interior dels espais més importants i representatius, com són els accessos, escales i sales nobles.
L’edificació protegida té una alçada molt superior a la permesa actualment per la normativa urbanística, cosa que, unida a la seva geometria singular i a l’horitzontalitat del territori, l’han convertit en una clara referència del lloc. A més, també s’ha de destacar un sistema de murs de pedra, que delimiten, sectoritzen i organitzen la finca i els antics horts.
El programa sol·licitat consisteix, per una banda, en rehabilitar l’edificació existent i, per altre, en ampliar la superfície edificada per utilitzar-la com alberg. A més, l’excel·lent ubicació de sa Vinyeta, a prop del nucli urbà i del port de Ciutadella, fa que aquest lloc pugui servir també al municipi per a desenvolupar un altre tipus d’activitats com exposicions, conferències, etc.
Com elements de treball inicials, a més de la volumetria existent, se n’agafen uns altres dos que ofereix el lloc: el terra (pla horitzontal) i les parets de pedra seca.
La primera acció consisteix en superposar, estendre una estora, marcar el territori delimitant un àmbit pel qual moure’ns, on trepitjar. Una estora que ens rep en arribar, es dilata devora la casa, s’enfonsa en el terreny quasi acusant les petjades, es plega per a oferir descans, aixeca qualcuna de les seves puntes, s’esfilagarsa, s’eleva i doblega sobre si mateixa: una topografia superposada, l’espai públic.
Serà en els intersticis generats entre aquesta topografia superposada (estora) i els elements existents (sòl i murs de pedra) on troben el seu lloc les unitats d’habitació, zones de menjador, cuina i demés serveis: els espais habitables.
Una nova manera de llegir el lloc i de relacionar-nos amb la casa existent a través de la qual continuaran els fluxos, els petits espais públics-sales, on descansarem, xerrarem o seguirem trepitjant, pujant, i pensant potser que la coberta és la darrera d’aquelles sales, una sala a l’aire lliure, el punt més alt de la nova topografia, un lloc privilegiat des d’on apreciar l’horitzontalitat del paisatge, l’horitzó, el lloc d’on venim i la mar.
Fitxa tècnica
Concurs i projecte: 2002
Final d’obra: 2008
Emplaçament: Camí Vell de sa farola, s/n. Ciutadella
Promotor: Turisme Jove de les Illes Balears
Arquitecte tècnic: José Capó
Col·laboradors: Fabio Ferone (arquitecte), Katlja Brand Lassen (maqueta), Jorge Martín Ortega (estructura), Esteve Bagur (projecte d’enginyeria)
Constructora: Antonio Gomila, S. A.
Fotografia: Jaime Sicilia
Documentació
Compartir© D’A digital COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE LES ILLES BALEARS