Tot costa molt. Ara ja fa més de tres anys que hi va haver un primer intent de recuperar la revista col·legial D’A, amb l’aparició d’un número 0 que havia de suposar una nova etapa, en edició digital. La iniciativa no va tenir continuïtat, però sí que en va tenir el desig de reprendre la publicació de la revista. De fet al llarg dels desset anys que han passat des que va desaparèixer l’edició en paper, han estat molts els col·legiats que han demanat la seva recuperació i continuïtat. I això és el que voldríem aconseguir ara.
A l’editorial d’aquell número 0, Federico Climent ja feia una mica d’història del que havia estat la revista D’A original en paper, del seu esperit i també de la sensació de buit que havia deixat la seva desaparició per a bona part del nostre col·lectiu d’arquitectes. A la mateixa editorial també manifestava la voluntat de continuar amb els trets que identificaren aquella primera aventura editorial: “documentar l’activitat arquitectònica a les Illes, (...) no tan sols fer la crònica de l’actualitat més recent sinó recuperar també episodis del passat”.
Passen els anys i canvien les circumstàncies, però aquells trets que identificaren D’A ens segueixen pareixent encara vàlids. Documentar la nostra història, aquells episodis que sentim com a contemporanis, i reflectir a la vegada l’actualitat que es va construint a les Illes, seguirà essent, per tant, el principal objectiu de la revista en aquesta nova etapa que ara comença.
Precisament el format digital ens ha permès traduir aquest plantejament de forma literal creant dues seccions independents. La primera –que hem anomenat Dossier- servirà per donar a conèixer obres o autors rellevants del nostre passat, ja sigui mitjançant treballs d’investigació o a través de projectes de rehabilitació d’edificis significatius. I justament un treball de rehabilitació és el que inaugura aquest apartat, el de la casa Broner, una obra acabada l’any 2010 segons un projecte redactat pels arquitectes Isabel Feliu i Raimon Ollé.
Com molts de col·legiats recordaran, Erwin Broner va ser el protagonista del darrer número de D’A en paper, un monogràfic que mostrava sencera la seva trajectòria vital i que documentava bona part de l’obra que realitzà a Eivissa durant el darrers deu anys de la seva vida, la seva casa inclosa. Era una primera passa –la de la difusió- per aconseguir un desig que compartíem tots els que tenguérem la sort de conèixer la seva obra i de tractar amb la seva viuda Gisela, que tan generosament ens va rebre a ca seva durant els mesos en què s’elaborà aquell número de D’A: que el conjunt de l’obra de Broner fos considerat com una de les principals aportacions al patrimoni arquitectònic d’Eivissa de la segona meitat del segle XX i, per tant, conservat com a tal.
La rehabilitació de la casa Broner és una segona passa, molt important, que podria arribar a ser crucial si s’arribàs a confirmar la creació de la Fundació Erwin Broner, amb seu a la mateixa casa.
La documentació que conforma aquest primer Dossier inclou una semblança de la figura d’Erwin Broner a càrrec de l’escriptor Guillem Frontera i una reflexió dels autors de la rehabilitació de la casa, Isabel Feliu i Raimon Ollé, il·lustrada amb la documentació gràfica del projecte i fotografies de l’obra acabada realitzades per la fotògrafa Lourdes Grivé.
La segona part, Trajectòria, destinada a documentar l’actualitat arquitectònica, l’hem volguda plantejar com un recull monogràfic de l’obra d’un arquitecte o d’un equip que fos representatiu de la seva trajectòria més recent. D’aquí el nom de la secció. I això és així per evitar l’esclavitud de la immediatesa. D’A no vol ser –i no ho ha volgut ser mai- un reflex acrític de l’actualitat i la notícia, sinó un espai editorial que convidi a la reflexió. Per això ens hem estimat més presentar a cada número una mostra de l’obra construïda d’un sol autor i situar-la en el context del seu recorregut professional, per incipient que sigui; i que el comentari sobre aquesta obra anàs a càrrec d’un company de professió, justament per fomentar la reflexió que dèiem sobre què significa l’exercici de l’arquitectura.
En aquest primer número, Trajectòria s’estrena amb una mostra significativa de l’obra de Juan Miguel Tizón i Pep Ripoll, un equip encara jove, amb deu anys de recorregut professional, i un comentari a càrrec de Joan Riera.
I res més, només esperar que aquest desig que D’A torni a ser un vehicle per documentar l’activitat arquitectònica que es fa a les Illes i fomentar la investigació, arribi a ser una realitat durant molts d’anys. Seria senyal que l’edició d’una revista ja forma part de l’activitat quotidiana de la institució col·legial i una satisfacció per a tots aquells arquitectes que creim que és necessària.
Martí Lucena
Compartir© D’A digital COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE LES ILLES BALEARS