Aquesta segona entrega de D’A digital permet veure complit un desig que, des de la desaparició de l’edició de D’A en paper, havia quedat pendent: publicar l’obra de Guillem Forteza a la nostra revista col·legial.
Guillem Forteza (Palma, 1892-1943) és conegut sobretot per haver estat l’autor de la majoria d’edificis escolars construïts als anys vint i trenta del segle XX a les Illes. Però aquesta només és una de les seves cares, perquè Forteza va ser un personatge polifacètic, un erudit interessat per la cultura de la seva terra que no defugí l’acció i la polèmica. Així, al llarg de la seva vida col·laborà i impulsà amb altres intel·lectuals de la seva generació la majoria d’iniciatives culturals del seu temps, s’implicà políticament, escriví i estudià l’arquitectura mallorquina... En definitiva, va ser un intel·lectual compromès amb el moment que li tocà viure.
Com a arquitecte la seva trajectòria dibuixà el pont entre la generació de Gaspar Bennàzar i la dels joves arquitectes (Francisco Casas, Enric Juncosa, Guillem Muntaner...) que arrencaren el seu exercici professional a partir dels anys trenta; el pont entre el modernisme del primer i el racionalisme més o menys ortodox dels altres. Una trajectòria que Forteza recorregué projectant primer una arquitectura de rel tradicional, la regionalista, de la qual ell en va assentar les bases, i que acabà amb plantejaments molt pròxims als de l’arquitectura racionalista.
Tot i això, i a pesar del fet de ser una figura reconeguda, l’obra de Forteza també ha estat víctima de la ignorància i dels interessos que tant sovint malmenen el nostre patrimoni arquitectònic. Així, encara no fa tant (finals dels anys vuitanta del segle passat), varen ser demolits dos dels millors exemples de la seva obra de caire regionalista: els Magatzems de Can Alzamora (1925) i l’antiga Clínica Munar (1925, després Hostal Archiduque), tots dos a Palma. Tampoc ha tengut molta sort amb el manteniment i amb les ampliacions de qualcuna de les seves escoles...
Per tots aquests motius, contribuir des de D’A a difondre l’arquitectura de Guillem Forteza era una tasca pendent. Per sort, aquests darrers anys un company nostre, Jaume Mayol, ha estudiat de forma exhaustiva l’obra d’aquest arquitecte, treball del qual n’ha resultat la seva tesi doctoral L’arquitectura escolar de Guillem Forteza 1917-1943, dirigida per Josep Quetglas, defensada el 2010 a la UPC de Barcelona i publicada recentment.
La casualitat ha volgut que el mateix Jaume Mayol, amb Raimon Farré i Irene Pérez (TEd’A arquitectes), hagin rehabilitat el Col·legi de Son Espanyolet a Palma, les obres del qual s’acabaren el 2011 i han servit per recuperar un edifici representatiu del quefer de Guillem Forteza en la seva etapa racionalista.
Gràcies a aquests dos fets, la documentació que configura el Dossier d’aquest número 2 ha pogut incloure una visió general de la figura de Guillem Forteza a càrrec de Jaume Mayol i una reflexió dels tres autors de la rehabilitació del col·legi de Son Espanyolet, il·lustrada amb documentació gràfica del projecte i fotografies de l’obra acabada realitzades pel fotògraf Gabriel Ramon.
L’apartat Trajectòria en aquest cas està dedicat a l’obra de l’equip format per Emili Sagristà i Margalida Simó. Quasi déu anys d’exercici professional compartit comentats per Alfons Romero i il·lustrats amb cinc obres que mostren la seva aposta pel rigor i l’abstracció en el plantejament dels projectes.
Martí Lucena
Compartir© D’A digital COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE LES ILLES BALEARS