Seguint amb la voluntat de documentar episodis rellevants de l’arquitectura de les nostres illes, el Dossier d’aquesta nova entrega de D’A digital està dedicat a can Lis, la casa que es va construir a Portopetro Jørn Utzon ara ja fa més de quaranta anys.
Com es sabut Jørn Utzon arribà a Mallorca amb ganes de tenir un lloc on descansar i allunyar-se de la polèmica que havia envoltat la construcció de la seva obra més coneguda, l’Òpera de Sidney, polèmica que el va dur a abandonar-ne les obres.
Can Lis havia de ser el seu refugi, però a pesar d’aquest desig, la casa, tot just acabada ja va cridar l’atenció i aviat revistes especialitzades de tot el món començaren a fer-se’n ressò. I, a poc a poc, el que havia de ser un refugi es convertí en un lloc de visita obligada per als interessats en l’arquitectura i en un referent en la història de l’habitatge unifamiliar de la segona meitat del segle XX.
Tots sabem, però, que ser un referent no basta per garantir-ne la conservació i més en el cas dels habitatges unifamiliars, sovint vinculats a una trajectòria vital molt personal. Però per sort, com en els números anteriors, també en aquest cas el fet de poder documentar una obra va unit a un motiu de celebració: la seva rehabilitació. I ara, quaranta anys després de la seva construcció tornam a estar d’enhorabona: la casa ha estat rehabilitada per iniciativa de la Fundació Utzon, que la comprà fa dos anys per conservar-la i possibilitar la visita o una estada de dies als estudiosos i interessats en l’obra de Jørn Utzon; a més també ha estat declarada Bé d’Interès Cultural pel Consell de Mallorca.
Can Lis per tant acaba de començar una nova etapa com a seu a Mallorca de la Fundació Utzon i aquesta circumstància és la que volem celebrar amb el Dossier d’aquest número, el qual s’estructura en tres apartats. En el primer, Joana Maria Roque i Andreu Manresa, periodistes, glosen la relació de Jørn Utzon amb Mallorca a partir dels records d’una visita que li feren quan va ser premiat amb el Premi Pritzker d’arquitectura l’any 2003. En el segon, l’arquitecte Carlos Puente relata la impressió que li ha produït la casa en una visita recent, ja restaurada, comparant-la amb les impressions que tengué fa anys quan la conegué a través dels plànols i fotografies amb què sortí publicada. I finalment, el tercer inclou una reflexió sobre els criteris seguits en la rehabilitació de la casa, realitzada per l'arquitecte Lise Juel, a càrrec del seu col·laborador en aquesta obra, Francisco Cifuentes, il·lustrada amb la documentació gràfica del projecte i fotografies del procés constructiu i de l’obra acabada.
L’apartat Trajectòria en aquest cas està dedicat a l’obra de l’arquitecte Xavi Mantolán. Quasi vint anys d’exercici professional a Menorca il·lustrats amb cinc exemples d’obra construïda que no fan sinó confirmar allò que afirma Joan J. Gomila en el seu comentari: l’encontre entre la idea i el lloc d’una arquitectura gràcies al ”perfeccionament del disseny de tots els elements específicament pensats per a cada lloc i en la vigilància estricta i constant de l'execució de les obres”.
Martí Lucena
Compartir© D’A digital COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE LES ILLES BALEARS